Aquest matí l'he passat a la cuina, fent conserva.
Com que tenia un bé de Déu de tomàquets i de préssecs, m'he posat el davantal... i a la feina!
He fet confitura de préssec i de tomàquet, i préssec en almívar. La setmana passada, com que el sogre havia portat pebrots i a ca l'Aurèlia em van regalar esbergínies, vaig fer samfaina i també la vaig conservar.
L'estiu és una bona època, perquè aquests productes estan en el seu punt, bé de preu i tinc temps. En aquest cas, el cost ha estat mínim.
Préssecs en almívar
Com que tenia dos tipus de préssec, he triat els de vinya per fer-los en almívar, perquè no es desfan. Dels altres n'he fet confitura.
Tenim els préssecs nets, pelats i fets a bocins. En un pot de vidre ben net, he posat dues bones cullerades de sucre, préssec fins a mig pot, dues cullerades més de sucre, préssec fins dalt i dues cullerades de sucre més. Ho he acabat d'omplir d'aigua. Els pots ben tapats, al bany maria 4-5 minuts.
Com que abans de posar els pots al bany maria els he tingut una estona en repòs, els trossos de préssec s'han ajuntat, fent surada, de manera que ha quedat un espai a la part inferior del pot només amb almívar. Llàstima perquè m'havia menjat els trossos de préssec sobrers, i m'haurien anat bé per acabar d'omplir. Ja ho sé per a la pròxima vegada. És bo saber que tinc marge de millora!
Confitures
He fet les confitures amb la Thermomix. No estalvia gaire feina, però et garanteix una temperatura i un moviment constants. Aquesta és l'única dificultat de les confitures.
Algunes persones posen el mateix pes de sucre que de fruita. A casa ens agraden menys dolces, i hi he posat unes tres quartes parts de sucre en relació amb el pes dels préssecs. També hi he posat una mica de suc de llimona. Ha de coure tot plegat una estona, remenant amb paciència. Es nota que ja està per l'olor i la textura.
Com que aquesta confitura la fem servir per decorar pastissos o mones, l'he triturada ben fina i llavors és melmelada. Si no es tritura s'anomena confitura.
Per fer la confitura de tomàquet, he seguit la recepta del Ranxets, però l'he feta també amb la Thermomix. Per mig Kg de tomàquet sense pell, aigua ni llavors, s'hi posen 400g de sucre, el suc d'una llimona i mig canó de canyella (o una culleradeta si és en pols). El procediment és el mateix.
Per conservar les confitures hi ha dues maneres:
- Omplim els pots ben nets quan la confitura és acabada de fer, ben calenta. Els tapem bé i els posem de cap per avall, o de cul per amunt, si ens agrada més. Quan siguin freds els poden posar drets.
-El bany maria. Consisteix a bullir els pots de conserva un cop ben tapats. En una olla prou gran posem els pots plens, ben nets i tapats. Omplim d'aigua, que quedin ben coberts -l'aigua ha de cobrir els pots durant tot el procés-. Tant l'aigua com els pots han d'estar a temperatura ambient. Posem l'olla al foc i que bulli uns 20-30 minuts. Després ho deixem refredar tot junt. La meva mare ho fa també amb l'olla exprés, la meitat de temps.
Quan traiem els pots del bany maria, un cop freds, hem de comprovar que no hi ha entrat gens d'aigua. És la garantia que els pots tapen bé. Si n'hi ha entrat, guardarem aquest pot a la nevera i el consumirem el primer.
Samfaina
La samfaina és d'aquelles receptes que van bé per netejar la nevera, perquè hi posis el que hi posis, i en les proporcions que ho facis, sempre queda bé. Dins d'uns marges, és clar!
A la cassola grossa he posat oli, ceba, tomàquet, pebrot verd i vermell, carabassó i esbergínia, tot talladet a la mideta adequada. Sal, una mica de pebre, i a coure.
Quan l'he tingut feta, l'he posada en pots i al bany maria 25 minuts.
Durant l'hivern, traiem aquesta samfaina amb un pot de fesols i un pam de llangonissa... i ja tenim el sopar enllestit! Això resulta mooolt interessant per als estudiants amb pis a Barcelona...
Sobre l'esbergínia i la llangonissa
Les persones que em coneixeu sabeu que m'agrada parlar i escriure bé el català. Algunes em dieu que sóc massa pudenta i tot...
Però també m'agrada reconèixer l'origen de les persones per la seva manera de parlar, i no estic d'acord que parlar correctament sigui sinònim de parlar de manera uniformitzada. Per això faig servir les paraules que el diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans dóna per bones.
Però també m'agrada reconèixer l'origen de les persones per la seva manera de parlar, i no estic d'acord que parlar correctament sigui sinònim de parlar de manera uniformitzada. Per això faig servir les paraules que el diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans dóna per bones.
O sigui, que menjo llangonissa i esbergínia, a la memòria de Pompeu Fabra !
