El ioga i jo

Tot va començar fa sis o set anys, per culpa d’una lumbàlgia. Necessitava fer alguna mena d’exercici per guanyar agilitat i, si no beneficiar, almenys no perjudicar encara més la meva ronyonada. Ara el ioga forma part de la meva vida, i no m’imagino que deixi de ser així.

És un treball físic i mental (algunes persones hi afegeixen també un component espiritual, però aquesta vessant a mi no em fa ni fred ni calor). Des que faig ioga he guanyat en agilitat, equilibri, flexibilitat, força, capacitat de concentració, serenitat, correcció postural, paciència... però també en coneixement de mi mateixa i, és clar, en autoestima. M’agrada ser conscient d’allò que estic fent, saber-ne les raons i els efectes; arribo on arribo, i el benefici és per a mi. El ioga s’adapta a cada persona, i no a l’inrevés: per fer un exercici pots utilitzar les ajudes que necessitis, i mica a mica les vas retirant.

La respiració i la columna vertebral són dos pilars fonamentals de la pràctica del ioga. Amb el temps, ni te n’adones, i la teva esquena adopta la postura adequada de manera automàtica. Però els efectes del ioga no són immediats, jo vaig necessitar almenys un any de pràctica per començar a notar res.

Quan explico a algú que faig ioga, molt sovint fa aquell gest d’unir els polzes amb els dits del mig, flexionar els braços, tancar els ulls i dir “ommmm”. Tot seguit, diu que quina sort, quin relax i coses semblants... Fàcilment endevino que aquesta persona no n’ha fet mai, de ioga, i que amb tots els meus respectes, no en té massa idea. La invitaria a conèixer Suryanamaskar o alguna altra de les salutacions al Sol que practiquem, que són encadenaments de postures amb sincronització de la respiració de manera dinàmica. 

Hi ha un treball de respiració, de relaxació, de flexibilitat, és veritat... però el ioga no és només això. El ioga treballa totes les aptituds corporals, també la força i la resistència. Després d’uns dies de no fer-ne, i segons quina sessió hagi tocat, puc assegurar que acabo ben trinxada i l’endemà tinc tiretes...

He tingut la grandíssima sort de conèixer el ioga a través de la Mari Carmen Capel. El seu coneixement teòrics i pràctics; la seva dedicació per saber què li cal i què pot fer cadascuna de nosaltres; la seva generositat i humilitat em fan sentir privilegiada de comptar amb del seu mestratge. No sé com hauria estat amb una altra professora, però estic convençuda que ella és molt responsable que les seves deixebles (no sé perquè, però bàsicament dones) estiguem encantades amb el ioga.

Un cop l’any fem un cap de setmana de ioga en una masia: pràctica de ioga, muntanya, bona companyia... un autèntic luxe!!
Aquesta setmana, per acabar el curs, hem fet una sessió a la platja, amb soparet i vetllada posterior.