divendres, 2 d’octubre del 2015

Les fases de la Lluna

Cada vegada que hem hagut de treballar les fases de la Lluna a l'escola m'he quedat amb la incertesa de si quedava prou clar o no. Aprendre que la Lluna és una esfera que no canvia de forma sinó que la veiem diferent per la posició relativa amb la Terra i el Sol, em sembla un acte de fe d'aquells que ens aprenem, passem l'examen i boranit!
Remenant pel Pinterest havia trobat algunes activitats per explicar-ho, però no m'acabaven de fer el pes.
Com que el curs passat vam fer la setmana cultural sobre l'espai, vaig recuperar la idea. Espigolant d'aquí i d'allà vaig fer un model al vestíbul de l'escola que em sembla que va quedar prou entenedor.
Vaig agafar vuit boles de porexpan d'uns 15-20 cm de diàmetre i en vaig pintar la meitat de cadascuna de color negre. L'Enric, el conserge, que és molt traçut i no té mai un no, les va penjar del sostre amb una tija, formant un cercle tan gran com ens permetia el propi vestíbul, de manera que totes les boles tenien  la meitat blanca (és a dir, la meitat de la Lluna il·luminada pel Sol) orientada cap a la mateixa paret. Totes les meitats negres (la part de la Lluna que no rep la llum del Sol) quedaven encarades a la paret oposada.
Al centre del cercle vaig fer un senyal al terra. Si ens col·locàvem sobre aquest senyal i anàvem mirant les "Llunes" girant sobre nosaltres mateixos sense moure'ns del lloc, anàvem veient les diferents fases.
Va ser curiós veure la cara de les persones adultes mentre giraven al centre del vestíbul i trobaven una explicació a l'acte de fe que havien fet anys enrere.

 



Gràcies a la Raquel Fernández per les fotos!


diumenge, 8 de març del 2015

Salsa de calçots

La salsa de calçots és una salsa tan popular que té moltíssimes variants. Hi ha persones que defensen la seva recepta perquè diuen que és l'autèntica.  Segurament totes tenen la mateixa autenticitat, perquè deriven de la destresa de les nostres àvies i del gust particular de cadascuna d'elles. Després, hi afegim més bitxo si ens agrada que piqui o n'eliminem el vinagre si no ens hi agrada... Jo explico la meva.

Per un centenar de calçots hi poso:
                            - Mitja dotzena de tomacons escalivats
                            - Dues o tres cabeces d'alls escalivats                           
                            - 250 g entre avellanes i ametlles torrades
                            - 3 pebrots de fer romesco escaldats (el doble si són nyores).
                            - Una llesca de pa xopa de vinagre
                            - Una punta de bitxo o una culleradeta de pebre vermell picant
                            - Unes quantes branques de julivert
                            - Unes fulletes de menta
                            - Un culleradeta de sal
                            - Entre 3/4 i un litre d'oli d'oliva bo 

Algunes persones hi posen un  parell d'alls crus. A casa ens agrada que piqui, però preferim el picant del bitxo o del pebre vermell, que no torna. Si hi posem all cru, hem de tenir la precaució d'obrir-lo de dalt a baix per treure'n el grill (si en té). També hi ha qui substitueix els pebrots per pebre vermell, o l'oli d'oliva per gira-sol, perquè no domini el gust... Tot són opcions.
La millor manera d'escalivar els alls i els tomacons és al foc de llenya. Com que no sempre en podem disposar, els podem coure al forn o al microones. També ho podem fer directament a la flama del fogó de butà. No és tan glamurós, però fa el fet.
Escaldarem els pebrots o les nyores submergint-los en aigua bullint i deixant coure fins que tornin a arrancar el bull. Els deixem en remull en aquesta aigua fins que siguin freds. Llavors els pelarem amb molta facilitat, i n'aprofitarem només la polpa.
Aquestes operacions d'escalivar i escaldar, si puc les faig la vigília o una bona estona abans.
Per fer la salsa, es trituren tots els ingredients menys l'oli, que s'afegeix al final poc a poc perquè no es negui. Es pot fer amb qualsevol batedora.
Amb la Thermomix és molt fàcil. 
Es piquen les ametlles i avellanes pelades, 3 segons a velocitat 7. Es reserven.
Es fa el mateix amb la resta d'ingredients menys l'oli, 3 segons a velocitat 7.
S'afegeixen les ametlles i avellanes triturades que havíem reservat. A partir d'aquí treballarem amb l'opció de girar cap a l'esquerra, ja que ens interessa que tot es barregi bé, però que no es trituri més. (Si ens agradés la salsa molt fina podríem seguir triturant, però a casa ens agrada que es noti la textura de l'ametlla i l'avellana.)
Afegim poc a poc l'oli,  velocitat 7. Aquesta operació durarà uns 4 minuts, i haurem de vigilar de no esquitxar-nos. Cap al final, tastarem i rectificarem si cal la sal, el vinagre i el picant. Hem de tenir en compte que el salat i el picant s'animen l'un a l'altre, és a dir, que quan hi afegim sal, a més de salada la salsa se'ns farà més picant; i el mateix passa si hi afegim pebre picant, que la notarem també més salada.
La salsa de calçots té dos secrets:
El primer és trobar el punt just al nostre gust. És a dir, la quantitat exacta de cadascun dels ingredients perquè el resultat ens agradi. Això només s'aconsegueix amb la pràctica.
L'altre secret és la qualitat dels ingredients. No cal dir que uns ingredients de qualitat contribuiran a millorar el resultat final.
Sort.

dimarts, 17 de febrer del 2015

Carta oberta a Lluís Suñé



Benvolgut Lluís,
Els darrers temps m’he acostumat a parlar i sentir parlar de tu, a veure la teva imatge per les parets, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i encara no m’acabo de creure de quina manera tan ximple es va anar embolicant tot plegat. Ves per on... un simple acudit! Trobes una imatge que et fa gràcia... la comparteixes... la veu algú amb molta finor de pell, molta mala llet i poc sentit de l’humor... i ja hi som!
Primer semblava que era el simple estirabot d’una colla de tertulians avorrits per la falta de notícies pròpia de l’estiu, i amb ganes de fer bullir l’olla, especialment una olla massa esquerranosa i independentista per al seu gust... Però la cosa anava de debò.
Han estat uns anys de mobilització, activitats, reivindicació, solidaritat, internet, plataforma... El teu entorn es va posar de seguida en marxa i d’altres ens hi hem anat afegint, amb més o amb menys implicació: assistim als concerts, vermuts i altres mogudes; expliquem als forasters què vol dir la pancarta o la samarreta. Deu ser reconfortant veure la resposta de la gent... però al final a qui jutgen és a tu, qui ho ha de passar tot ets tu: tu vas penjar l’acudit i el blog era teu. No em puc posar a la teva pell. Ni a la de la Núria o de la resta de la família. Em confesso incapaç d’imaginar-me com ho esteu vivint.
També hi ha hagut qui ha aprofitat per carregar contra teu i contra una manera de fer política i de defensar les idees que no entenen ni tenen cap intenció d’entendre. Hi ha de tot.
El judici d’avui ha quedat vist per sentència. Esperem que al final quedi amb no-res. T’haig de dir que no sempre estic d’acord amb el teu paper a l’Ajuntament, i encara no sé si et votaré a les properes eleccions, però això sí que ho tinc clar: Lluís absolució!

Una abraçada,


diumenge, 1 de febrer del 2015

Laboratoris de lletres i imatges


Vaig descobrir els laboratoris de mà de l'Ana i la Macarena, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
Es tracta d'un tipus d'activitat de lectura compartida entre pares i fills. A partir d'un àlbum, d'un tema o d'un autor/a es crea un ambient que afavoreixi la lectura, s'ofereix una bona selecció de llibres i s'acaba amb una activitat creativa. Els llibres escollits acostumen a ser àlbums il·lustrats, que es presten a llegir de manera compartida i se'n poden llegir uns quants a cada sessió.
Però, inquietes com són, elles ho van voler provar amb un grup escolar, m'ho van proposar i la temptació va ser massa forta per poder-m'hi resistir. I ens van preparar el laboratori "L'ànima de les andròmines de la golfa de ca la Joana Raspall" per a la visita que fem cada curs a la biblioteca amb els nens i nenes de 5è. 
Vist l'èxit de l'experiència, em vaig atrevir (amb la seva ajuda) a preparar-ne un per la setmana cultural de l'escola. El tema de la setmana cultural era La Història, i el laboratori va ser "La meva Història", sobre la història personal i familiar de cadascú de nosaltres, al voltant de l'àlbum "Moi, j'attends" de Davide Cali i Serge Block, editat en castellà per ediciones B com a "El hilo de la vida" (ISBN, 9788466626521)  .
Al laboratori de la Joana Raspall, els nens i nenes de 5è es queixaven que els àlbums són llibres per a nens petits. Vam veure, doncs, la necessitat de fer una sessió prèvia sobre aquest tipus de llibres per demostrar-los que no necessàriament és així.
Així doncs, la setmana anterior a la cultural, els grups de 4t, 5è i 6è que havien de fer el taller del laboratori van fer aquesta sessió sobre els àlbums il·lustrats. Realment, la sessió va acomplir l'objectiu que ens proposàvem.
Un laboratori de lletres i imatges és una activitat molt engrescadora, però demana moltes hores de preparació. Per això crec que va anar bé fer-la per la setmana cultural, ja que la mateixa sessió la vam repetir cada dia, és a dir, cinc vegades amb cinc grups de nens i nenes diferents. A més a més, al cap d'unes setmanes, la vaig tornar a fer amb els dos grups de 3r. O sigui que vaig rendibilitzar molt bé les hores invertides en la preparació.
A l'hora de preparar el laboratori de lletres i imatges és molt important la selecció dels àlbums, la seva qualitat i varietat. Per això és imprescindible la complicitat de la biblioteca pública, en el nostre cas de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, que té bibliotecàries amb l'experiència i el saber fer de l'Ana, la Macarena i l'Ànnia. No voldria desmerèixer la resta de personal de la biblioteca, però la sala infantil és cosa d'elles, i per això en parlo.
A l'Escola d'Estiu del Penedès, la Macarena i l'Ana ens van fer un taller sobre els laboratoris de lletres i imatges, amb un èxit notable. Jo hi vaig presentar la sessió "Àlbums il·lustrats, només per als petits?" que havíem fet a l'escola. 
Després vam assistir a les III Jornades de Laboratoris a Granollers. 
Voldria incloure aquí la descripció detallada del laboratori "La meva Història" i de la sessió prèvia sobre els àlbums il·lustrats, per si algú s'anima a fer-lo a la seva escola o biblioteca. Però... ai las! No sóc gaire experta com a blogaire, i no ho sé fer. Però si m'ho demaneu us ho faré arribar.

Trobareu informació sobre els Laboratoris de Lletres i Imatges als següents blogs: