Mones de Pasqua

Per fer 5-6 mones de rotllo:

• 3 ous
• La farina de força que agafi (1,5 Kg aprox)
• 450 g de sucre
• 400 cc de llet
• 200 cc d'oli
• 100g de llevat fresc (el podem deixatar en la llet)
• 20 g de matafaluga picada al morter o amb un molinet
• La pell ratllada d'una llimona
• 1/2 culleradeta de sal

Pastem a mà, barrejant primer els ingredients sòlids amb els ous, després la llet i finalment l'oli. Quan la massa sigui homogènia i no s'enganxi als dits, la deixem reposar tota la nit tapada amb un drap.

L'endemà fem les peces i les deixem reposar una horeta. Abans de coure, amb un pinzell, untem la superficie d'oli i hi espolsem sucre pel damunt. També hi podem posar ous durs, o farcir-les de massapà, cabell d'angel, mató...

Les coem amb el forn calent, a 180ºC encès només de la part de baix.

Per fer una mona de pastisseria:

• 6 ous
• 200g de sucre
• 100 g de farina de força (si la volem sense gluten, meitat de moresc meitat d'arròs)
• 100 g d'ametlla crua ratllada
• 1/2 sobret de llevat químic

Muntem les clares a punt de neu (amb la thermomix, 6 minuts velocitat 3,5 amb l'accessori papallona). Hi afegim el sucre, els rovells, la farina, l'ametlla i el llevat, per aquest ordre i remenant suaument. Perquè la farina no faci grumolls, la podem incorporar passada per un colador fi.

Coem a 170ºC uns 25 minuts. Hem de vigilar no obrir el forn durant els primers 20 minuts; si ho féssim, la massa s'espantaria i no pujaria.

Un cop cuita, la deixem refredar, la desemmotllem, la posem en un plat de cul per amunt i ja la podem decorar. al nostre gust.

A casa, la partim per la meitat i hi posem confitura de préssec o albercoc.

Per damunt hi posem gema, fruita confitada i xocolata; pels voltants, ametlla laminada.

Al final de tot, cobrim amb una fina capa de gelatina neutra perquè quedi tot plegat ben lluent.

Per fer la gema

• 3 ous
• El pes dels ous en sucre (150-170g)
• 90 g d'aigua
• 15 g de farina o maizena

Batem una mica els ous i hi afegim l'aigua. Ho colem i ho aboquem a un cassó. Hi afegim el sucre i la farina; ho posem al foc suau, sense parar de remenar fins que arranqui el bull, que agafarà consistència. Escampem la gema per damunt del marbre perquè es refredi ràpidament, però sense nevera.

Decoració de xocolata

Damunt d'una safata amb gel, posem un paper film i fem diferents formes amb xocolata fosa. La xocolata queda presa de seguida i podem decorar la mona.

Ametlla pel voltant

Podem triturar ametlles torrades. També podem comprar ametlla laminada, però de vegades la venen crua. Llavors la passem una mica per una paella sense oli perquè es torri.

Si posem confitura a la base, l'ametlla s'enganxa sense dificultat.

Les fases de la Lluna

Cada vegada que hem hagut de treballar les fases de la Lluna a l'escola m'he quedat amb la incertesa de si quedava prou clar o no. Aprendre que la Lluna és una esfera que no canvia de forma sinó que la veiem diferent per la posició relativa amb la Terra i el Sol, em sembla un acte de fe d'aquells que ens aprenem, passem l'examen i boranit!

Remenant pel Pinterest havia trobat algunes activitats per explicar-ho, però no m'acabaven de fer el pes.

Com que el curs passat vam fer la setmana cultural sobre l'espai, vaig recuperar la idea. Espigolant d'aquí i d'allà vaig fer un model al vestíbul de l'escola que em sembla que va quedar prou entenedor.

Vaig agafar vuit boles de porexpan d'uns 15-20 cm de diàmetre i en vaig pintar la meitat de cadascuna de color negre. L'Enric, el conserge, que és molt traçut i no té mai un no, les va penjar del sostre amb una tija, formant un cercle tan gran com ens permetia el propi vestíbul, de manera que totes les boles tenien  la meitat blanca (és a dir, la meitat de la Lluna il·luminada pel Sol) orientada cap a la mateixa paret. Totes les meitats negres (la part de la Lluna que no rep la llum del Sol) quedaven encarades a la paret oposada.

Al centre del cercle vaig fer un senyal al terra. Si ens col·locàvem sobre aquest senyal i anàvem mirant les "Llunes" girant sobre nosaltres mateixos sense moure'ns del lloc, anàvem veient les diferents fases.

Va ser curiós veure la cara de les persones adultes mentre giraven al centre del vestíbul i trobaven una explicació a l'acte de fe que havien fet anys enrere.

 

 

Gràcies a la Raquel Fernández per les fotos!

Salsa de calçots

La salsa de calçots és una salsa tan popular que té moltíssimes variants. Hi ha persones que defensen la seva recepta perquè diuen que és l'autèntica.  Segurament totes tenen la mateixa autenticitat, perquè deriven de la destresa de les nostres àvies i del gust particular de cadascuna d'elles. Després, hi afegim més bitxo si ens agrada que piqui o n'eliminem el vinagre si no ens hi agrada... Jo explico la meva.

Per un centenar de calçots hi poso:

                            - Mitja dotzena de tomacons escalivats

                            - Dues o tres cabeces d'alls escalivats                           

                            - 250 g entre avellanes i ametlles torrades

                            - 3 pebrots de fer romesco escaldats (el doble si són nyores).

                            - Una llesca de pa xopa de vinagre

                            - Una punta de bitxo o una culleradeta de pebre vermell picant

                            - Unes quantes branques de julivert

                            - Unes fulletes de menta

                            - Un culleradeta de sal

                            - Entre 3/4 i un litre d'oli d'oliva bo 

Algunes persones hi posen un  parell d'alls crus. A casa ens agrada que piqui, però preferim el picant del bitxo o del pebre vermell, que no torna. Si hi posem all cru, hem de tenir la precaució d'obrir-lo de dalt a baix per treure'n el grill (si en té). També hi ha qui substitueix els pebrots per pebre vermell, o l'oli d'oliva per gira-sol, perquè no domini el gust... Tot són opcions.

La millor manera d'escalivar els alls i els tomacons és al foc de llenya. Com que no sempre en podem disposar, els podem coure al forn o al microones. També ho podem fer directament a la flama del fogó de butà. No és tan glamurós, però fa el fet.

Escaldarem els pebrots o les nyores submergint-los en aigua bullint i deixant coure fins que tornin a arrancar el bull. Els deixem en remull en aquesta aigua fins que siguin freds. Llavors els pelarem amb molta facilitat, i n'aprofitarem només la polpa.

Aquestes operacions d'escalivar i escaldar, si puc les faig la vigília o una bona estona abans.

Per fer la salsa, es trituren tots els ingredients menys l'oli, que s'afegeix al final poc a poc perquè no es negui. Es pot fer amb qualsevol batedora.

Amb la Thermomix és molt fàcil. 

Es piquen les ametlles i avellanes pelades, 3 segons a velocitat 7. Es reserven.

Es fa el mateix amb la resta d'ingredients menys l'oli, 3 segons a velocitat 7.

S'afegeixen les ametlles i avellanes triturades que havíem reservat. A partir d'aquí treballarem amb l'opció de girar cap a l'esquerra, ja que ens interessa que tot es barregi bé, però que no es trituri més. (Si ens agradés la salsa molt fina podríem seguir triturant, però a casa ens agrada que es noti la textura de l'ametlla i l'avellana.)

Afegim poc a poc l'oli,  velocitat 7. Aquesta operació durarà uns 4 minuts, i haurem de vigilar de no esquitxar-nos. Cap al final, tastarem i rectificarem si cal la sal, el vinagre i el picant. Hem de tenir en compte que el salat i el picant s'animen l'un a l'altre, és a dir, que quan hi afegim sal, a més de salada la salsa se'ns farà més picant; i el mateix passa si hi afegim pebre picant, que la notarem també més salada.

La salsa de calçots té dos secrets:

El primer és trobar el punt just al nostre gust. És a dir, la quantitat exacta de cadascun dels ingredients perquè el resultat ens agradi. Això només s'aconsegueix amb la pràctica.

L'altre secret és la qualitat dels ingredients. No cal dir que uns ingredients de qualitat contribuiran a millorar el resultat final.

Sort.

Carta oberta a Lluís Suñé

Benvolgut Lluís,

Els darrers temps m’he acostumat a parlar i sentir parlar de tu, a veure la teva imatge per les parets, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i encara no m’acabo de creure de quina manera tan ximple es va anar embolicant tot plegat. Ves per on... un simple acudit! Trobes una imatge que et fa gràcia... la comparteixes... la veu algú amb molta finor de pell, molta mala llet i poc sentit de l’humor... i ja hi som!

Primer semblava que era el simple estirabot d’una colla de tertulians avorrits per la falta de notícies pròpia de l’estiu, i amb ganes de fer bullir l’olla, especialment una olla massa esquerranosa i independentista per al seu gust... Però la cosa anava de debò.

Han estat uns anys de mobilització, activitats, reivindicació, solidaritat, internet, plataforma... El teu entorn es va posar de seguida en marxa i d’altres ens hi hem anat afegint, amb més o amb menys implicació: assistim als concerts, vermuts i altres mogudes; expliquem als forasters què vol dir la pancarta o la samarreta. Deu ser reconfortant veure la resposta de la gent... però al final a qui jutgen és a tu, qui ho ha de passar tot ets tu: tu vas penjar l’acudit i el blog era teu. No em puc posar a la teva pell. Ni a la de la Núria o de la resta de la família. Em confesso incapaç d’imaginar-me com ho esteu vivint.

També hi ha hagut qui ha aprofitat per carregar contra teu i contra una manera de fer política i de defensar les idees que no entenen ni tenen cap intenció d’entendre. Hi ha de tot.

El judici d’avui ha quedat vist per sentència. Esperem que al final quedi amb no-res. T’haig de dir que no sempre estic d’acord amb el teu paper a l’Ajuntament, i encara no sé si et votaré a les properes eleccions, però això sí que ho tinc clar: Lluís absolució!

Una abraçada,

Laboratoris de lletres i imatges

Vaig descobrir els laboratoris de mà de l'Ana i la Macarena, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Es tracta d'un tipus d'activitat de lectura compartida entre pares i fills. A partir d'un àlbum, d'un tema o d'un autor/a es crea un ambient que afavoreixi la lectura, s'ofereix una bona selecció de llibres i s'acaba amb una activitat creativa. Els llibres escollits acostumen a ser àlbums il·lustrats, que es presten a llegir de manera compartida i se'n poden llegir uns quants a cada sessió.

Però, inquietes com són, elles ho van voler provar amb un grup escolar, m'ho van proposar i la temptació va ser massa forta per poder-m'hi resistir. I ens van preparar el laboratori "L'ànima de les andròmines de la golfa de ca la Joana Raspall" per a la visita que fem cada curs a la biblioteca amb els nens i nenes de 5è. 

Vist l'èxit de l'experiència, em vaig atrevir (amb la seva ajuda) a preparar-ne un per la setmana cultural de l'escola. El tema de la setmana cultural era La Història, i el laboratori va ser "La meva Història", sobre la història personal i familiar de cadascú de nosaltres, al voltant de l'àlbum "Moi, j'attends" de Davide Cali i Serge Block, editat en castellà per ediciones B com a "El hilo de la vida" (ISBN, 9788466626521)  .

Al laboratori de la Joana Raspall, els nens i nenes de 5è es queixaven que els àlbums són llibres per a nens petits. Vam veure, doncs, la necessitat de fer una sessió prèvia sobre aquest tipus de llibres per demostrar-los que no necessàriament és així.

Així doncs, la setmana anterior a la cultural, els grups de 4t, 5è i 6è que havien de fer el taller del laboratori van fer aquesta sessió sobre els àlbums il·lustrats. Realment, la sessió va acomplir l'objectiu que ens proposàvem.

Un laboratori de lletres i imatges és una activitat molt engrescadora, però demana moltes hores de preparació. Per això crec que va anar bé fer-la per la setmana cultural, ja que la mateixa sessió la vam repetir cada dia, és a dir, cinc vegades amb cinc grups de nens i nenes diferents. A més a més, al cap d'unes setmanes, la vaig tornar a fer amb els dos grups de 3r. O sigui que vaig rendibilitzar molt bé les hores invertides en la preparació.

A l'hora de preparar el laboratori de lletres i imatges és molt important la selecció dels àlbums, la seva qualitat i varietat. Per això és imprescindible la complicitat de la biblioteca pública, en el nostre cas de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, que té bibliotecàries amb l'experiència i el saber fer de l'Ana, la Macarena i l'Ànnia. No voldria desmerèixer la resta de personal de la biblioteca, però la sala infantil és cosa d'elles, i per això en parlo.

A l'Escola d'Estiu del Penedès, la Macarena i l'Ana ens van fer un taller sobre els laboratoris de lletres i imatges, amb un èxit notable. Jo hi vaig presentar la sessió "Àlbums il·lustrats, només per als petits?" que havíem fet a l'escola. 

Després vam assistir a les III Jornades de Laboratoris a Granollers. 

Voldria incloure aquí la descripció detallada del laboratori "La meva Història" i de la sessió prèvia sobre els àlbums il·lustrats, per si algú s'anima a fer-lo a la seva escola o biblioteca. Però... ai las! No sóc gaire experta com a blogaire, i no ho sé fer. Però si m'ho demaneu us ho faré arribar.

Trobareu informació sobre els Laboratoris de Lletres i Imatges als següents blogs:

Ana Merino

Macarena Traviesa

Marta Roig

Biblioteca Roca Umbert

Celebracions

Aquesta setmana passada va ser el sant de la majoria de Maries que coneixo. Dic de la majoria perquè una servidora el celebra el 12 de setembre, dia del dolç nom de Maria.

Per la Mare de Déu d'agost a casa meva és Santa Iris.

Quan va néixer la meva mare es pensaven que Santa Iris no existia, i com que tant ella com ma germana porten un perceptiu Maria acompanyant el nom (l'una al davant i l'altra al darrere), em van prendre l'onomàstica. En néixer la meva neboda Iris (aquesta ja sense Maria) vam saber que sí que hi havia un dia per a Santa Iris, i aquest dia, ves quines coses, és el 4 de setembre. Sí, sí... El dia de Santa Rosalia.

De manera que, a casa hi ha una Maria que no fa el sant el 15 d'agost, una que no és Rosalia i el fa el 4 de setembre, tres que es diuen igual però fan el sant en dies diferents... i embolica que fa fort!!

El cas és que cada any em faig un fart de donar explicacions a les persones de bona fe que se'n recorden de mi a mitjans d'agost. Em sap greu que em felicitin, donar les gràcies i ja està; em sembla que les estic enganyant. Quan arriba el 12 de setembre em considero felicitada i llestos.

La qüestió és no perdre l'ocasió per parar una bona taula.

Enguany el meu germà va fer una cassola de calamars farcits i gambes per llepar-se'n els dits!

El ioga i jo

Tot va començar fa sis o set anys, per culpa d’una lumbàlgia. Necessitava fer alguna mena d’exercici per guanyar agilitat i, si no beneficiar, almenys no perjudicar encara més la meva ronyonada. Ara el ioga forma part de la meva vida, i no m’imagino que deixi de ser així.

És un treball físic i mental (algunes persones hi afegeixen també un component espiritual, però aquesta vessant a mi no em fa ni fred ni calor). Des que faig ioga he guanyat en agilitat, equilibri, flexibilitat, força, capacitat de concentració, serenitat, correcció postural, paciència... però també en coneixement de mi mateixa i, és clar, en autoestima. M’agrada ser conscient d’allò que estic fent, saber-ne les raons i els efectes; arribo on arribo, i el benefici és per a mi. El ioga s’adapta a cada persona, i no a l’inrevés: per fer un exercici pots utilitzar les ajudes que necessitis, i mica a mica les vas retirant.

La respiració i la columna vertebral són dos pilars fonamentals de la pràctica del ioga. Amb el temps, ni te n’adones, i la teva esquena adopta la postura adequada de manera automàtica. Però els efectes del ioga no són immediats, jo vaig necessitar almenys un any de pràctica per començar a notar res.

Quan explico a algú que faig ioga, molt sovint fa aquell gest d’unir els polzes amb els dits del mig, flexionar els braços, tancar els ulls i dir “ommmm”. Tot seguit, diu que quina sort, quin relax i coses semblants... Fàcilment endevino que aquesta persona no n’ha fet mai, de ioga, i que amb tots els meus respectes, no en té massa idea. La invitaria a conèixer Suryanamaskar o alguna altra de les salutacions al Sol que practiquem, que són encadenaments de postures amb sincronització de la respiració de manera dinàmica. 

Hi ha un treball de respiració, de relaxació, de flexibilitat, és veritat... però el ioga no és només això. El ioga treballa totes les aptituds corporals, també la força i la resistència. Després d’uns dies de no fer-ne, i segons quina sessió hagi tocat, puc assegurar que acabo ben trinxada i l’endemà tinc tiretes...

He tingut la grandíssima sort de conèixer el ioga a través de la Mari Carmen Capel. El seu coneixement teòrics i pràctics; la seva dedicació per saber què li cal i què pot fer cadascuna de nosaltres; la seva generositat i humilitat em fan sentir privilegiada de comptar amb del seu mestratge. No sé com hauria estat amb una altra professora, però estic convençuda que ella és molt responsable que les seves deixebles (no sé perquè, però bàsicament dones) estiguem encantades amb el ioga.

Un cop l’any fem un cap de setmana de ioga en una masia: pràctica de ioga, muntanya, bona companyia... un autèntic luxe!!
Aquesta setmana, per acabar el curs, hem fet una sessió a la platja, amb soparet i vetllada posterior.